És digne d’elogi la pressa del govern per dotar-se d’urnes, estris necessaris per a la participació ciutadana. Malauradament, quan el partit al Govern, amb rauxa messiànica, va decidir dissoldre el Parlament i convocar eleccions, no sols s’ensorrà políticament una mica més, sinó que impedí que avancés el treball parlamentari basat en les 217 esmenes presentades al projecte de “Llei de consultes populars no referendàries”. La tímida llei (no vinculant, veto del President…) haguera pogut estar vigent abans de finals de l’any passat. I no fou així malgrat ser un dels seus primers compromisos legislatius.
Es pot esperar res més d’uns partits majoritaris (i d’un Govern) que, confortablement ajaguts en un ample coixí de clientelisme, no han fet mai res per evitar que Catalunya sigui l’única comunitat que no té llei electoral pròpia? Es netegen els pactes servils amb els governs de Madrid (fins i tot quan aquest no els precisa), acudint a una manifestació? No, senyors, no. La presència a la Via Catalana dels causants dels buits legislatius referents a l’expressió democràtica de la voluntat d’un poble, és un insult a l’entusiasme sincer dels centenars de milers de catalans que hi acudiran. No és que no hi facin falta, és que hi sobren.
A no ser que l’urna es vulgui per guardar les cendres d’una veritable participació ciutadana.
reusraona 