Diuen que per redreçar la política municipal, cal consens. Precisament ara que vivim temps econòmicament difícils.
Si no hi ha creixement econòmic, augmenta la pobresa i la desigualtat, al temps que la societat es trenca i es desarrela.
Qui ho protagonitza i com es fa el creixement, és tota una altra qüestió.
A les acaballes dels passats vuitanta, els representants polítics a l’Ajuntament de Reus, sense excepció, el PSUC, PP, ERC, CIU i PSC, varen arribar a un gran consens : calia créixer en qualitat i li pertocava a l’Ajuntament liderar el procés.
Per aquells temps, Reus tenia un Hospital econòmicament deficitari, i com a conseqüència arrossegava altres dèficits. Per nombrar-ne un de significatiu i no per greu, era que les parteres de la comarca del Baix Camp, a excepció de les de Reus, tenien assignat hospital a la ciutat veïna de Tarragona. Aquest fet generava un flux nombrós de persones que en lloc d’acudir a Reus, es fidelitzaven mica a mica a la capital de la província i Reus començava a perdre pistonada no sols en l’àmbit sanitari, sinó també en el comercial, i desprès fóra el cultural i els diferents serveis. Calia, per tant, actuar.
Vet aquí les dues paraules : capitalitat i servei. Aquestes i no unes altres foren damunt les quals es construí el consens. Doncs, perquè hi hagi consens, cal que prèviament existeixi i s’expliciti l’objectiu.
Avui sembla, que d’objectius ni ha diversos i, a més, enfrontats. Ara es diu que l’Ajuntament ho ha de privatitzar tot : Sanitat, Aigües, Transport Públic, Funerària, i el que calgui. Que ell (l’Ajuntament) ja no és qui ha de ser protagonista del creixement. Les raons que es donen són que la gestió dels últims temps no ha estat acurada ni transparent i que els polítics no s’assabentaven de res. Per tant, la solució és que el lideratge l’assumeixi el sector privat i “aquí pau i allà glòria”.
Altres diuen que és impossible l’objectiu de capitalitat i servei, si s’abdica de la responsabilitat de la gestió directa d’aquells serveis estretament lligats a les necessitats de la ciutadania, la de Reus i la de l’entorn.
Hi ha dues grans maneres d’entendre-ho i és evident que el consens s’ha trencat. Tal vegada el creixement en qualitat ha passat a un tercer o quart ordre? L’objectiu que el va fer possible : capitalitat i serveis, avui no entusiasma ningú? També és possible que els representants polítics a l’Ajuntament siguin de tarannà més neoliberal que humanista.
Quin objectiu serà el del futur? Per afrontar-lo hi haurà o no consens? Consens per a privatitzar o per reconduir i potenciar? Aquesta és la qüestió!
reusraona 